lunes, 5 de enero de 2015

NIT MÀGICA.

Aquesta nit "màgica" et necessiti et trobi tan a faltar , ...ja t he anat explicant aquests dies com he lluitat per continuar somriguent per fora mentres plori per dins , he tornat a sentar -me a taula sentint que hi ha una cadira buida. He anat a dormir sapiguent que tinc dues estrelles , la Sandra que m acompanya en aquest camì amb qui puc parlar,riure , enfadar-me,sentir la i estimar-la. Visc  ses seus il.lusions es seus somnis i ses seus lluites; i Tù, et sento tan dins meu et visc a travès dels records i dels somnis  i des de l immens enyorament et continui estimant.....
 ......Aquest 30 de desembre ha fet 7 anys que ens vas deixar son molts dies ,2563 avui , però aquì a sa casa sembla que va ser ahir , el rellotge del temps es va parar i nomès la sandra   el naixement de cosinets em fan veure que el temps passa.
Marc carinyo T estimi i T enyori , avui en una nit tan tan especial per nens i pares he volgut escriure `t aqui però ja no necessiti aquest espai per parlar-te, tot es tan nostre , teu i meu.....i ...."tot segueix".....
UN PETÓ .


1 comentario:

MARTA dijo...

Quanta raó que tens: hi ha una part de nosaltres que va quedar aturada al mateix moment de la mort del nostres fills.

Una abraçada a tos quatre.